Jaume Escandell té 53 anys i un fill de 18. Parla amb vehemència i passió de la seva professió. Va començar venent Olivettis i va acabar associant-se amb un dels pocs programadors autodidactes que ha conegut per crear, el 2004, eDiversa (que avui ja és eDiversa Group). Viu a cavall entre Bilbao i Barcelona. En el poc temps lliure del que disposa, quan no està viatjant o treballant, surt a córrer per a mantenir-se en forma i també per a preparar-se alguna cursa popular. Parlem amb ell de la innovació, el talent i com pot afectar la diferència de gènere a l’hora d’ incorporar-se a un mercat laboral cada cop més tecnològic.

L’observatori Barcelona, elaborat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, situa Barcelona com a una de les ciutats més innovadores i atractives per al talent digital d’Europa. eDiversa Group és una empresa de Barcelona…
Efectivament. eDiversa és una empresa d’Intercanvi Electrònic de Documents amb seu a Barcelona. Potser perquè som de Barcelona, la nostra estratègia de creixement és la d’innovar en els processos, a més de la proximitat amb el client i oferir unes tarifes democratitzades. Altres competidors no se centren tant com nosaltres en la innovació. Cadascú adopta les estratègies per créixer i mantenir-se que creu convenient. I totes són totalment vàlides i bones.

Madrid es projecta més cap a fora. Hi ha una projecció més internacional.
Cert. Madrid té al seu favor l’efecte capitalitat. Les grans multinacionals tenen la seva seu a Madrid per estar a prop de les ambaixades, les administracions, els ministeris, etc. Tant Madrid com Barcelona son dues de les millors ciutats europees per instal·lar-s’hi ja que les dues son líders en educació, investigació, innovació, etc... Si que és cert que potser les startups tecnològiques busquin instal·lar-se a Barcelona perquè la consideren més atractiva. La facilitat de les comunicacions degut a la seva situació geogràfica com ara la sortida al mar poden ser factors de decisió, però tot depèn dels factors que cada empresa valori i consideri més adequats per la seva manera de treballar.

Parlem de l’atracció del talent, més concretament del talent digital...com ho veus, com a empresa que contracta talent?
Començaré per fer una reflexió conflictiva: Es pot apostar per talent o per la dedicació i la feina. Evidentment la solució és una combinació de les dues, però si haig d’apostar per alguna de les dues, em quedo amb el talent. Si hi ha talent i no se li treu partit no serveix de res, en tots els camps: a la música, a l’esport ... Prioritzo el talent perquè no abunda. Et garanteix innovació, no només en la tecnologia, sinó en la forma de fer les coses, en la forma de pensar. Cal escoltar a la gent jove que comença i incorporar-la a l’empresa.

Hi ha una bona formació en la gent jove?
Sí. El jovent surt molt ben preparat. No tinc dades, és només una percepció. Tot i això, els millors programadors que jo he conegut no han passat per la universitat, han estat autodidactes. M’estic contradient, però em refereixo a que això passava més abans, era més fàcil aprendre de forma autodidacta.

La oferta universitària era molt reduïda...
Només hi havia la carrera d’Informàtica. Ara l’oferta universitària per a aquest tipus d’estudis és molt més àmplia i variada. Ara s’ofereix informàtica, Programació Informàtica, desenvolupament, Business Intelligence, Intel·ligència Artificial. Aquesta generació ha nascut amb la tecnologia.

I hi ha prou mà d’obra?
Avui sí. D’aquí a dos o tres anys no ho sé...No podem concebre cap disciplina sense que hi hagi una gestió digitalitzada al darrere. La gent que es formi en això no li faltarà la feina. Continuarà havent -hi gent que es formi en pedagogia, en filosofia i els necessitarem, però la gent migrarà a la tecnologia atrets per aquesta demanda de feina, per tant també es generarà una demanda de mestres i pensadors.

Però aquestes professions també necessitaran la tecnologia en les seves feines.
I tant! el meu fill presenta els treballs per el Google Drive, no com abans que ho havíem de fer amb la màquina d’escriure. Avui dia hi ha més tecnologia al mòbil que a l’Apol·lo XI que va arribar a la Lluna. S’està generant talent perquè hi ha demanda, i està sortint talent. D’aquí a uns anys tindrem l’ordinador quàntic que canviarà el paradigma de la informàtica.

Què és exactament això?
Serà un ordinador que tindrà components electrònics però que aprofitarà les propietats de la física quàntica, entre elles l’entrellaçament.

Explica’ns-ho millor.
Les partícules subatòmiques es comporten de forma diferent de les que ho fan sota les lleis de Newton. Ho fan sota les lleis de la física quàntica. L’entrellaçament és la propietat que tenen dues partícules, per exemple, dos fotons, que s’han creat al mateix temps, i que al separar-los i sotmetre a un d’ells a un determinat estímul, l’altre reacciona de la mateixa manera, sigui a on sigui. La informació no viatja sinó que existeix als dos llocs al mateix temps. Simplement estan entrellaçats. Ja hi ha prototips d’ordinadors que utilitzen aquest concepte i d’altres. Les aplicacions d’això seran brutals.

Per acabar, canviem de tema completament ... com és que no hi ha dones en el camp de la tecnologia?
I li ho preguntes a un feminista!

Em refereixo a si la tecnologia és un camp prou atractiu per a les dones.
Sí. Obro un parèntesi abans de respondre. Malauradament la societat és molt masclista. Això està canviant, però encara hi ha molta feina a fer.
Pel que fa les professions i carreres típiques d’un gènere i d’un altre, estem veient un canvi de paradigma. Abans les noies estudiaven unes determinades carreres i els nois unes altres. Ara ja no és a així. Dels millenials cap aquí, no els hi costa gens estudiar tecnologia. Ja han nascut amb la tecnologia imbuïda. El meu fill, que estudia batxillerat de ciències i fa matemàtiques, física, biologia... son tantes noies com nois a la seva classe. Ja hi ha paritat en les carreres tecnològiques. Són diferents. Una altra cosa molt diferent és que acabem amb les xacres com la bretxa salarial. Això costarà més erradicar-ho.

De mica en mica es van eliminant els rols típics dels gèneres, no només a la feina...
Exacte... les noies i els nois estan perdent els seus rols típics, això cada vegada és més accentuat. Però encara escolto alguns comentaris masclistes que malauradament crec que trigaran a desaparèixer. Hi ha un masclisme molt arrelat. Jo he escoltat comentaris molt masclistes de persones molt joves, que em fan pensar que això del masclisme, malauradament, no s’ha acabat.