A eDiversa Group formem part del sector TIC i estem compromesos a aportar el nostre gra de sorra a la causa. En aquest sentit, hem volgut parlar amb l'Elena Álvarez, Development Project Manager, la nostra representant femenina amb més anys d'experiència en el sector TIC. Ja són més de 15 i esperem que siguin molts més!

Quan vas veure clar el teu futur professional?

Des de petita he estat totalment tecnològica, o de ciències podem dir. En el meu col·legi donaven unes assignatures de programació i d'electrònica orientades a enginyeries i aquí el vaig veure clar, la meva destinació era l'enginyeria. En el Batxillerat ja em vaig declinar per tota la branca de ciències. I, quan va arribar el moment de triar la carrera, vaig optar tant per la d'informàtica com la d'Industrials, però realment amb la vista posada en la d'Informàtica, que era el que més m'agradava.

Quins canvis has notat en el sector o en el món tecnològic des que vas començar en ell fins ara?

Han passat més de 20 anys des que vaig començar a tocar ordinadors i aquests últims anys la tecnologia ha millorat espectacularment. Realment el que ha canviat és la tecnologia no la meva experiència o visió sobre ella.

Avui dia, encara que només siguis usuari has de treballar amb un ordinador, per tant, un mínim de coneixements jo crec que tothom ha de tenir. Per exemple, jo quan anava al col·legi, els treballs els fèiem a mà. I ara és tot amb Word i et puntuen que hagis usat els estils per a fer l'índex automàticament.

És més, encara que siguis ebenista hauràs de fer factures als teus clients, hauràs de rebre factures dels teus proveïdors i hauràs de realitzar unes gestions, encara que sigui amb Hisenda, per a les quals necessitaràs utilitzar un ordinador.

Com definiries la presència femenina en el sector TIC i en la societat en general?

En els últims anys hi ha hagut un boom del feminisme que ens ha fet a tots posar-nos les ulleres morades, fins i tot a les universitats, les empreses o les federacions esportives, així que tothom està intentant visibilitzar el treball del gènere femení.

La mirada lila és relativament actual perquè, per exemple, quan jo vaig estudiar no vaig percebre que existís cap pla per a fomentar l'accés de les dones a les carreres tècniques. I estic segura que ara existeixen. Encara que s'haurien de fomentar des de primària, no és en el batxillerat on defineixes si t'agraden més les ciències o les lletres, és quan ets més petita. És més, crec fermament en la iniciació primerenca en els entorns de programació, ja que, com a mínim, et permet entendre el que fan i com funcionen els programes per darrere i així comprendre millor les teves accions quan utilitzes l'ordinador.

Però per costum no s'incideix en aquest aspecte, a les nenes no se'ls diu "que llesta ets". Se'ls diu "que maca ets", sempre. Sé que és un tòpic i que tots ho fem inconscientment, però és cert. Als nens també se'ls diu que són macos, però d'igual forma se'ls diu que són llestos, que són ràpids, que són forts i que són intel·ligents. A les nenes també, però se'ls diu molt més que són maques, i "quin bé et queda això" i "que bonic has dibuixat això".

Quin paper tenen les dones en el teixit empresarial?

Les dones tenim menys oportunitats d'equivocar-nos, perquè a la mínima que t'equivoques ja et diuen que no vals, o que no és el teu rol. En aquesta mena de coses potser als homes la màniga és una mica més ampla. Les barreres que existeixen avui dia són tots els masclismes, el patriarcat interioritzat que tots tenim, homes i dones, que ens fan moltes vegades valorar el treball dels companys i de les companyes de manera diferent.

Una altra xacra que arrosseguem les dones és el tema de la maternitat, ja que mentalment tothom atribueix la càrrega del treball dels nens a les mares. I això fa que a la majoria de les empreses pensin en tu amb menys disponibilitat, perquè com has tingut un fill o tens un fill, sembla que no tinguis tant temps com un company que hagi tingut un fill.

On estan les dones en el sector TIC?

En l'àmbit de les TIC les dones tenen un paper minoritari, com a tots els entorns tecnològics. Crec que és una cosa que s'ha de fomentar i, sobretot, ens hem d'empoderar nosaltres mateixes per a creure que podem.

Crec que hi ha un sentiment, o pensament generalitzat per part de les nenes o dones que "el sector està ple d'homes, igual no valc, igual no em valoren, igual em titllen de bestiola estranya". Però puc afirmar que una vegada dins del sector els companys i les companyes estaran per a ajudar, sens dubte, no per a menysprear o criticar.

Per això són necessàries accions, com aquesta entrevista, per a fomentar i donar visibilitat al fet que, en el món de la tecnologia, encara que òbviament és majoritàriament masculí, hi ha moltes dones i de cada vegada més.

Veig avanços cap a una societat igualitària, la qual cosa implica un sector igualitari tècnicament parlant. Així i tot, continua sent molt difícil en els processos de contractació trobar companyes que programin. Però hi ha esperança. De no haver-hi gairebé cap fa 20 anys, ara hi ha alguna. Una mica hem avançat, encara que sens dubte tenim molt a fer en aquest aspecte.